Conèixer la màgica Barcelona.

Grup 4.

divendres, 20 de juny del 2014

L'Eixample.

Este es el mapa de la zona para poder guiarnos por el itinerario del Eixample.

Mostra un mapa més gran

Montjuïc.

Este es el mapa del recorrido que debéis hacer si queremos hacer el itinerario de Montjuïc.

Mostra un mapa més gran

Barri Gòtic.

Aquest és el recorregut i la zona que cal visitar si voleu fer l'itinerari del Barri Gòtic.

Mostra un mapa més gran

Aquest és el mapa dels carrers i el recorregut que s'ha de fer en aquest itinerari.

Mostra un mapa més gran

Per arribar al nostre destí, en aquest cas la Font de Canaletes, tenim varies opcions i podem escollir la que volguem.

1.- Si agafem el tranvía des de Esplugues del Llobregat i anem fins a la parada Palau Reial o María Cristina. Allà agafem la línia 3 (la verda) fins Plaça Catalunya i sortim per la sortida de "Les Rambles". No té perdua, perquè la font està només sortir!

2.- Si agafem la línia 5 (la blava) del Metro podem fer transbord a Sants Estació o a Diagonal, i baixem a la parada de Plaça Catalunya i per la sortida de "Les Rambles".

3.-Si agafem la línia 5 del Metro podem fer transbord a Plaça de Sants o Sagrera, i baixem a la parada de Plaça Catalunya i per la sortida de "Les Rambles".

4.- Si agafem el bus a Esplugues, les línies més adients són la 22 i la 67. I baixem a la parada de "Plaça Catalunya".

5.- Per als que els hi agrada fer esport, també podeu caminar, depén d'on sigueu i les ganes que tingueu.

Ara us direm el que ha escollit cada una:

Erika i Noelia: Han escollit el primer, perquè tenen més facilitats amb el tranvía ja que a Esplugues no hi ha boques de Metro, així que han agafat el tranvía i després el Metro, la línia 3.

Alba: Ha escollit la línia 5 de Metro perquè viu a Can Vidalet i justament a prop de la boca.

Júlia: Ha sigut esportista i ha escollit caminar, ja que viu a prop del lloc on hem quedat.

-

Línia 67:

LÍNIA 22:

GLOSARI

DETRITUS: Producte resultant de l'esmicolament,la desitegració d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

CLAUSTRE: Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb un mur a una banda i un porticat o una colunata a l'altra, que volta el pati, un jardí, etc.

NECROPOLI: Cementiri, especialment d'epoca prehistòrica, antigq o medieval.

LLÒBREC: Fosc, tenebrós.

CRITERI: Norma per a jutjar una cosa.

DEIXEBLE: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.

CURA: Atenció a vetllar pel bé o bon estat d'alguna cosa . Tenir cura d'algú o alguna cosa...

BOHÈMIA: Artista, home de lletres, etc., que deslligat de les convencións socials malviu del seu ofici.

SINAGOGA: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu.

TIMPÀ: Espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romanica o gótica.

GÀRGOLES: Canal sortint per on vessa, a distancia de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantastica.

EMBLEMATIC: Relatiu o pertanyent a un emblema.

EIXAM : Multitud d'animals petits, particularment insectes.

ORFEBRES: Persona que fabrica o ven objectes d'or o d'argent.

MUNIÓ: Multitud.

POLICROMAT: Pintar amb diferents colors.

dijous, 19 de juny del 2014

Glogster.

Opinió personal.

Ara us deixem la nostre opinió personal d'aquest treball i d'aquest descobriment purificador de Barcelona:

ALBA: Jo crec que ha sigut una experiència molt maca. Ha sigut cansada a més no poder, però ha tingut moltes coses bones. Per exemple, hem conegut Barcelona molt en profunditat i em gaudit de cada carrer, de cada plaça, de cada estàtua i de cada barceloní que ens ha ajudat a fer possible aquest treball amb la seva paciència i bondat.

Ha sigut una mica trist, perquè amb les presses no hem pogut gaudir gaire de Barcelona i dels llocs que hem visitat, però mai oblidaré aquest treball i em guardaré els recorreguts per fer-los quan tingui una mica de temps, aquest estiu.

He gaudit molt d'investigar els carrers i els recorreguts. Ara segur que no em perdré mai!

Aquesta ciutat té tants misteris i tanta intriga que ara la valoro més, i valoro les zones i edificis més significatius d'ella.

M'agrada aprendre coses de Barcelona perquè així ara puc imaginar-me tota mena d'històries que s'amaguen a les façanes, als edificis, a les estàtues i als carrers. És màgic.

NOELIA: Per a mi ha sigut una experiencia molt maca i molt enriquidora. Abans passejava per Barcelona i quasi bé ni em fixava en la bellessa pròpia que hi desprén, només anava amb presses. Aquests dies he pogut comprovar que Barcelona te una bellesa màgica i única, es una ciutat plena de meravelles, tant arquitectòniques, com pintures y escultures.. Ah si! I no ens oblidem pas de la gent! De les generoses i simpàtiques persones que fan d’aquesta ciutat encara més especial, gent que et presta una mica del seu valuós temps en indicar-te, explicar-te o donar-te la seva pròpia opinió sobre la ciutat.
Què seria d’una gran ciutat sense la seva gran gent?
M’ha agradat moltíssim aquesta experiència, encara que hagi sigut molt cansada i un tant estressant.. ha valgut molt la pena.

JÚLIA: Aquests dies han sigut molt especials i enriquidors, encara que jo ja sigui de Barcelona, he de reconèixer que la meitat de les coses no les sabia i això m'ha enriquit molt com a persona i experiencies com aquestes no s'obliden. També he pogut conéixer més als meus companys i companyes nous de l'escola. I d'ells també he aprés molt! Els itineraris, són tots ells molt interessants, encara que una mica llargs, i et cansaves de tant caminar. Tot i així he pogut contemplar molts edificis bonics i l'arquitectura tant curiosa i creativa d'aquesta ciutat.
I no només la part "material" sinó també els barcelonins i barcelonines, són gent molt interessant i que val la pena conéixer. Ara només em falta aprendre'm els carrers d'Esplugues, ja que és on vinc cada día des de Barcelona i viure la ateixa experiencia des de un altre punt de vista.
Espero tornar a viure una experiencia com aquesta, molt bonica, de veritat.

ERIKA:
Aquestes setmanes han estat molt cansades, divertides i alhora estressants. No m'ha agradat massa ja que molts llocs que hem visitats ja els havia vist. Pero per un altre banda si que m'ha agradat, perquè es interessant veure coses noves, compartir temps amb gent que no coneixies, gaudir del paisatge i moure's.
Encara que Barcelona no m'agradi perquè es una ciutat massa turística, molt contaminada i molt sorollosa, penso que els edificis són molt bonics i s'ha d'apreciar la seva bellesa.

Entrevista.

Com ja deveu saber, a Barcelona hi ha molts turistes que venen a visitar els encants de la ciutat. I durant tot l'any rebem visites de gent extranjera, i com no, n'estem encantats! Així dons, vam voler entrevistar a una persona a l'atzar, i li vam fer una serie de preguntes. Tot i que la noia era Italiana, es va esforçar molt i ens va contestar en Angles! Encara que va ser difícil trobar a algú que tingues temps i ganes de col.lavorar amb el notre projecte. En fi, aqui la tenim, no nomes la conversa, sino tambe la gravació on han quedat registrades les nostres veus intentant defensar-nos en angles.

Tants anys d'estudi, serveixen per a alguna cosa no?

-We are doing a school project and we have to ask you some questions. Ok?

Ok.

1 Where are you from?

Italy.

2 What is it that you like about Barcelona?

Sagrada familia, Parc Güell, Casa Batlló.

3 Have you visited other countries of Spain?

Germany, Egypt, Austria.

(La seva resposta va ser noms diversos països, suposem que es aixo el que va entendre la noia, encara que la pobra estava molt nerviosa, no passa res! T'entenem.)

4 How did you come to Barcelona?

By plain.

5 Did you come alone?

Yes.

6 How long have you been here? How many days?

Five.

7 Are you happy here?

Yes.

8 It is the first time you come to Barceona?

Yes.

-Ok, thank you very much. Bye.

De Plaça Catalunya fins el carrer Petritxol.

Comença avuí un nou día. Ahir ja vem viure experiencies i vam aprendre moltes coses de les Rambles. Ara toca fer un viatge al passat i descobrir la part antiga de la ciutat, el cor de Barcelona, on va començar tot.

Començem l'itinerari d'avui al vell mig de la Plaça de Catalunya, on observem el que ens envolta, es bonic encara que una mica empastifat de detritus, si, ho heu sentit bé em refereixo a aquell regalet que deixen anar els coloms i que ho deixa tot empastifat. Però preferim fixar-nos en els edificis que tenim al voltant. I el que ens trobem a dalt de tot de l'edifici del banc, és una estatua del déu Hermes, el reconeixem per la seva forma i accessoris.

Començem a avançar cap al Barri Gòtic, que, per cert, qui li devia posar aquest nom? Vull dir...perquè Gòtic? La resposta és molt senzilla, la majoría dels seus edificis són d'aquest estil: gótic.

A continuació, estàvem impacients per iniciar el recorregut, però ens hem entretingut mirant
l'estatua dedicada a Francesc Macià. Aquest home va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. I va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. No trobem gens estrany que li dediquin un monument com aquest, si senyor!

A més, hi ha una inscripcio que diu així: Essent president de la generalitat de catalunya al molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest moment el 25 de decembre de 1991 i esta dedicada a francesc macia un president de la generalitat de catalunya.

Tot seguit avançem direcció al Hard Rock Cafè, un bar molt popular a la plaça. Però encara que ens agradaria entrar, no tenim gaire temps aixi que ficant-nos per un arreró anem a petar a la placeta de Ramón Amadeu. Que va ser un escultor Espanyol.

Tambe hem pogut veure l'esglèsia de Santa Anna, tot i que no hi hem pogut entrar perque estava tancada.Seguintel camí que ens marquen, arribem al carrer de Bertrellans, on hi ha 7 fanals comptats!
Al final del carrer podem arrivar a una plaça on hi ha les restes de la necropoli, (una especie de cementiri, especialment d'epoca prehistòrica, antiga o medieval).

Ens trobem carrer de la Portaferrissa, té aquest nom per que es refereix a una porta de ferro. I ens fiquem pel carrer del Petritxol, un dels mes típics i entranyables. En aquest lloc tenen molt bon gust per l'art i entrem a una xocolateria a gaudir d'un bon esmorzar! En acabar, ens fixem en els rodolins que hi ha a les parets del carrer:

En aquesta casa va viure Lluis Millà i roig.
Admireu de sota sol
El carrer de petritxol.
Ací la mare de Deu
Ens diu que el temps passa lleu.
Hi celebrava la gent
El bateig i el casament.

En aquest carrer hi ha escrit el nom d'alguns personatges célebres relacionats amb aquest: Francesc Salvà i Campillo, Josep Puiggari i Llobet. Els coneixeu?

Ara només queda deixar-vos una mica mes d'informació, hi ha botigues en les que deixen alguns codis QR, i si els escanejeu, un donen explicacións i més informació.

Bibliografia.

Aquí podeu veure d'on hem tret alguna de l'informació d'aquest blog:

Diccionaris: http://www.rae.es
http://www.dicdidac.cat/

Itineraris: http://www.maps.google.es

La Rajoleta: http://www.esplugues.cat/ambits/temes/patrimoni/banners/els-museus-desplugues-de-llobregat

MACBA: http://www.macba.cat/es/inicio
http://www.macba.cat/es/exposiciones-actuales

Gran Teatre Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/

Altres informacions estan tretes de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Del Plà Cerdà hasta el Modernismo.

Hoy visitaremos el barrio de l'Eixample un barrio curioso y a la vez bonito ya que tiene unos edificios muy peculiares. Por otra parte para mi gusto es un barrio bastante agobiante ya que hay muchas tiendas y mucha gente se pasea por allí durante el día.
Partimos de la Pedrera donde hemos llegado con transporte publicos, hay varias combinaciones para llegar a nuestro destino:

-Con la liena 5 de metro hasta Diagonal.
-Con coche por la Gran Vía de las Corts Catalanes.

Ahora un poco de história, explicaremos cual era el Pla de l'Eixample hecho por Cerdà el año 1859.En la primera mitad del siglo XIX, la industrialización en Barcelona, originó una gran necesidad de mano de obra en la ciudad. Y ésta se transformó en un lugar apretado donde la vida era muy difícil y siempre había conflictos. Había tanta densidad de población que se llegó a los 890 habitantes por cada hectárea de la ciudad. (Diez veces la población de Londres). Las calles tenían una anchura de media 4m. Y los edificios estaban tan cerca y tan juntos unos de otros, que la gente era capaz de saltar a otros edificios desde la azotea de éstos.

Entonces se quiso ganar espacio y se levantaron nuevas plantas sobre los edificios y hacerlos más altos para que quepan más gente. E incluso se construían una especie de puentes entre edificios. En otras palabras la higiene y la salud eran prácticamente inexistentes.
La ciudad se encontraba amurallada la que por razones militares, estaba prohibido construir nada fuera de ella. Llegó una horrible epidermis de cólera en la ciudad en 1854, y este hecho fue el efecto de muchas protestas contra la muralla que protegía Barcelona y que ya no le daba ninguna función útil. Este movimiento de protesta que se creó, impulsó el proyecto de Cerdà: las murallas se tiraron al suelo ese mismo año, se inició la idea de extender la ciudad, de ensancharla. La ciudad planificada por Cerdà era descentralizada, sin diferencia entre centro y periferia: abierta, con calles anchas, manzanas abiertas, jardines, edificios bajos ... Cerdà quería dar prioridad a las personas por encima de los edificios.
Ahora, unos 150 años después de la aprobación de su proyecto de ensanche, Cerdà ha conseguido el reconocimiento de su obra casi visionaria.

En nuestra ciudad, Esplugues de Llobregat, se encuentra una de las que fue una fabrica de racholas, en esta fabrica compró racholas Gaudí para algunas de sus obras. Cuando este lugar erauna fabrica se llamaba Fàbrica Pujol i Bausis. Fue creada el año 1858 i cerrada el año 1984, ahora esta abierto al público ejerciendo como museo.
Los arquitectos más conocidos que utilizaron esas racholas són: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Gallissà, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Rafael Masó, Manuel Joaquim Raspall, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill.

El modernismo esta situado entre el siglo XIX i el siglo XX.
Algunas de las caracteristicas principales de ese estilo són las siguentes :

La inspiración en la naturaleza i el uso profundo de elementos de origen natural, pero con preferencias en los vegetales y en las formas redondeadas de tipo orgánico entrelazándose con el motivo central.
El uso de la línea curva i la asimetría, tanto en las plantas i alzados de los edificios como en la decoración.
Hay también una tendencia a estilizar los motivos, siendo menos frecuente la representación estrictamente realista de estos.
Una fuerte tendencia al uso de imágenes femeninas, las cuales se muestran en actitudes delicadas, aprovechando las ondas del pelo i los pliegues de los vestidos.
La libertad del uso de motivos exóticos, sean estos de pura fantasía o con inspiración en diferentes culturas lejanas o antiguas. (Japón, antiguo Egipto, la cultura clásica grecorromana).

Extres.

Començarem amb les anècdotes d'aquesta enriquidora experiència. I no són poques, no us penseu!

1.- APROPIACIÓ DELS DRETS D'AUTOR:

Quan vam entrar a la oficina d'informació del MACBA ja sabíem el que ens trobariem: s'havien acabat els fulletons. La dona que ens va atendre va ser molt simpàtica, però després es va tornar com tots els adults. Anàvem a sortir, perquè ja havíem aconseguit el que volíem (no ben bé), quan ens vam espantar, perquè la dona estava reganyant la Noelia, només perquè havia fet una foto a una escultura que hi havia a la paret molt graciosa d'un mico. Es va empipar molt i li va començar a sermonejar, parlant dels drets d'autor, etc...

O sigui, a més que no ens havia donat la informació que li havíem demanat, reganya la Noelia, quan aquesta dona en cap moment havia dit que no es pogués fer foto a allò i clar, pobre Noelia, no ho sabia!

(La dona sermonejadora.)

2.- MASSA CORTETS.

Això sí que va ser inesperat.

Vam entrar a l'església de Betlem per poder demanar informació i poder fer fotos, però en contes de tot allò, ens vam haver d'empassar un altre sermó.

Vam veure a una monja que s'acostava a nosaltres a través de l'església. Tots pensàvem que ens oferiria ajuda, o alguna altre cosa, però va ser tot el contrari.

Quan es va acostar fa començar a fer-nos la bronca, i a dir que tenim molt poc de respecte per l'església, que què feiem entrant allà amb uns pantalons tan curts, que ja no tenim respecte per res i que a Europa s'està perdent molt el respecte per l'església i la fe, etc...

Ens va començar a dir un munt de coses, i nosaltres no podíem fugir. Quina vergonya! I semblava simpàtica, i tot!

3.- UN GUÍA D'INCÒGNIT.

De camí a Portaferrisa ens vam trobar amb uns companys d'un altre grup, que ens van dir que hi havia un home a una botiga que t'explicava la història de Portaferrisa, que era el que nosaltres necessitavem.

Quan el vam trobar, va ser molt simpàtic. Ens va explicar coses que fins i tot no li haviem demanat, però va arribar un moment al qual ens va portar per uns carrerons i se'n va anar molt del tema. Ens sabia greu dir-li que ja no el necessitàvem i que moltes gràcies, però no teniem temps. A més, molts començàvem a creure que era una mica psicòpata o pederasta, perquè ens portava per carrerons molt estranys que semblava que no tenien sortida i que només coneixia ell.

Quan vam aconseguir que s'anés, ens el vam tornar a trobar, de camí al nostre següent destí, i va continuar portant-nos a llocs que no necessitàvem. No es cansava! Però finalment, després d'una mitja persecució, vam aconseguir seguir el nostre camí.

(Ell ens va ensenyar el temple maçònic.)

4.- AQUÍ OLORA ESTRANY.

Crec que mai havíem viscut uns moments tan fastigosos.

Estavem al carrer del Carme, a la porta 47. Vam entrar per buscar informació i no vam poder evitar endinsar-nos més, per poder veure la plaça amb el jardí, però vam fer molt malament!

Quan estàvem a punt d'arribar, havíem de passar per un passadís, on es troba la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, i va ser allà quan quasi ens dona algo. Feia una terrible olor a orina! Però quan dic terrible, és terrible i intensa! Per ser un lloc conegut i important, et xoca aquest aspecte.

No se sap de qui era l'orina, si d'home o d'animal, però... ens sembla que hi havia una barreja.

Quin fàstic!

(El passadís / túnel on feia olor a orina.)

5.- BONS AMICS:

Quan vam anar al Museu Marítim de Barcelona l'Alba se'n va adonar de que té uns molt "bons" amics.

Quan dins l'edifici ens van donar l'informació que necessitàvem, vam sortir a fora, perquè encara teniem temps. Hi havia un submarí de color groc molt maco, i havia un petit tamboret per poder mirar dins d'una de les finestres.

Com no, l'Alba estava al seu món, així que els demés es van acostar al submarí i van mirar dins de la finestra, però ningú mostrava símptomes de res estrany, així que li van cridar, dient-li que hi pugés i mirés, perquè es podia veure el submarí per dins.

Ella, ingènua, ho va fer, creient el que li havien dit i emocionada per poder veure el que hi havia a dins.

Però quan va mirar... Va cridar com un gatet! Hi havia un home de cera mirant per l'altre costat del vidre de la finestra i clar, ella no s'ho esperava. Quins amics més traïdors i com l'havien enganyat!

(Vista de l'Alba quan es va espantar.)

6.- UNA REFRESCANT SORPRESA!

Quan vam anar a la Boqueria de Barcelona, vam estar investigant per totes les parades, però, clar, hi havien unes que captaven tota la nostra atenció! Quan vam veure tots aquells sucs de tota mena de fruites, ens vam tornar bojos! I només valia 1,50 euros! Semblava que ens estiguessin esperant a nosaltres, allà, tots tan ben posats, fresquets i colorits.

Però, de vegades, la gent és bona al món, i la dona que els estava venent, com va veure que érem tants, va veure negoci i ens va oferir pagar només 1 euro per cada suc, si hi compràvem tots! I, clar, no ens vam poder resistir. I vam fer bé, perquè amb la calor era el que més necessitàvem! I estaven boníssims! Tenim molt clar que tornarem a la Boqueria més endevant, només per poder tornar a tastar aquells sucs tropicals.

(Mmmmm...)

7.- DESPISTADES!

Això li va pasar a la Noelia i la Erika, quan arribaven a la Pedrera.
S'apropava al lloc de trobada i no arribaven... i no arribaven...
Bueno, millor dir que no sabien per on sortir!
Van trucar a l'Alba per preguntar-li, però ella tampoc ho sabia bé, així que van arriscar-se. I els hi va sortir malament! Van sortir per Aragó i, clar, van haver de caminar 3 carrers! Finalment van arribar, encara que de puntualitat res de res.

I, ara, aquí us deixem un vídeo que demostra la nostra felicitat quan vam arribar a la Sagrada Família després de 40 minuts caminant. ¡Esperem que us agradi!