Extres.

Començarem amb les anècdotes d'aquesta enriquidora experiència. I no són poques, no us penseu!

1.- APROPIACIÓ DELS DRETS D'AUTOR: 

   Quan vam entrar a la oficina d'informació del MACBA ja sabíem el que ens trobariem: s'havien acabat els fulletons. La dona que ens va atendre va ser molt simpàtica, però després es va tornar com tots els adults.    Anàvem a sortir, perquè ja havíem aconseguit el que volíem (no ben bé), quan ens vam espantar, perquè la dona estava reganyant la Noelia, només perquè havia fet una foto a una escultura que hi havia a la paret molt graciosa d'un mico. Es va empipar molt i li va començar a sermonejar, parlant dels drets d'autor, etc...

O sigui, a més que no ens havia donat la informació que li havíem demanat, reganya la Noelia, quan aquesta dona en cap moment havia dit que no es pogués fer foto a allò i clar, pobre Noelia, no ho sabia! 

 (La dona sermonejadora.)

2.- MASSA CORTETS. 

Això sí que va ser inesperat. 

Vam entrar a l'església de Betlem per poder demanar informació i poder fer fotos, però en contes de tot allò, ens vam haver d'empassar un altre sermó. 

Vam veure a una monja que s'acostava a nosaltres a través de l'església. Tots pensàvem que ens oferiria ajuda, o alguna altre cosa, però va ser tot el contrari.

Quan es va acostar fa començar a fer-nos la bronca, i a dir que tenim molt poc de respecte per l'església, que què feiem entrant allà amb uns pantalons tan curts, que ja no tenim respecte per res i que a Europa s'està perdent molt el respecte per l'església i la fe, etc...

Ens va començar a dir un munt de coses, i nosaltres no podíem fugir. Quina vergonya! I semblava simpàtica, i tot! 

3.- UN GUÍA D'INCÒGNIT. 

De camí a Portaferrisa ens vam trobar amb uns companys d'un altre grup, que ens van dir que hi havia un home a una botiga que t'explicava la història de Portaferrisa, que era el que nosaltres necessitavem.

Quan el vam trobar, va ser molt simpàtic. Ens va explicar coses que fins i tot no li haviem demanat, però va arribar un moment al qual ens va portar per uns carrerons i se'n va anar molt del tema. Ens sabia greu dir-li que ja no el necessitàvem i que moltes gràcies, però no teniem temps. A més, molts començàvem a creure que era una mica psicòpata o pederasta, perquè ens portava per carrerons molt estranys que semblava que no tenien sortida i que només coneixia ell. 

Quan vam aconseguir que s'anés, ens el vam tornar a trobar, de camí al nostre següent destí, i va continuar portant-nos a llocs que no necessitàvem. No es cansava! Però finalment, després d'una mitja persecució, vam aconseguir seguir el nostre camí. 

 (Ell ens va ensenyar el temple maçònic.)

4.- AQUÍ OLORA ESTRANY. 

Crec que mai havíem viscut uns moments tan fastigosos. 

Estavem al carrer del Carme, a la porta 47. Vam entrar per buscar informació i no vam poder evitar endinsar-nos més, per poder veure la plaça amb el jardí, però vam fer molt malament!

Quan estàvem a punt d'arribar, havíem de passar per un passadís, on es troba la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, i va ser allà quan quasi ens dona algo. Feia una terrible olor a orina! Però quan dic terrible, és terrible i intensa! Per ser un lloc conegut i important, et xoca aquest aspecte. 

No se sap de qui era l'orina, si d'home o d'animal, però... ens sembla que hi havia una barreja. 

Quin fàstic!

 (El passadís / túnel on feia olor a orina.)

5.- BONS AMICS:

Quan vam anar al Museu Marítim de Barcelona l'Alba se'n va adonar de que té uns molt "bons" amics.

Quan dins l'edifici ens van donar l'informació que necessitàvem, vam sortir a fora, perquè encara teniem temps. Hi havia un submarí de color groc molt maco, i havia un petit tamboret per poder mirar dins d'una de les finestres.

Com no, l'Alba estava al seu món, així que els demés es van acostar al submarí i van mirar dins de la finestra, però ningú mostrava símptomes de res estrany, així que li van cridar, dient-li que hi pugés i mirés, perquè es podia veure el submarí per dins.

Ella, ingènua, ho va fer, creient el que li havien dit i emocionada per poder veure el que hi havia a dins.

Però quan va mirar... Va cridar com un gatet! Hi havia un home de cera mirant per l'altre costat del vidre de la finestra i clar, ella no s'ho esperava. Quins amics més traïdors i com l'havien enganyat!

 (Vista de l'Alba quan es va espantar.)

6.- UNA REFRESCANT SORPRESA!

Quan vam anar a la Boqueria de Barcelona, vam estar investigant per totes les parades, però, clar, hi havien unes que captaven tota la nostra atenció! Quan vam veure tots aquells sucs de tota mena de fruites, ens vam tornar bojos! I només valia 1,50 euros! Semblava que ens estiguessin esperant a nosaltres, allà, tots tan ben posats, fresquets i colorits. 

Però, de vegades, la gent és bona al món, i la dona que els estava venent, com va veure que érem tants, va veure negoci i ens va oferir pagar només 1 euro per cada suc, si hi compràvem tots! I, clar, no ens vam poder resistir. I vam fer bé, perquè amb la calor era el que més necessitàvem! I estaven boníssims! Tenim molt clar que tornarem a la Boqueria més endevant, només per poder tornar a tastar aquells sucs tropicals. 

 (Mmmmm...)

7.- DESPISTADES!

Això li va pasar a la Noelia i la Erika, quan arribaven a la Pedrera.
S'apropava al lloc de trobada i no arribaven... i no arribaven...
Bueno, millor dir que no sabien per on sortir!
Van trucar a l'Alba per preguntar-li, però ella tampoc ho sabia bé, així que van arriscar-se. I els hi va sortir malament! Van sortir per Aragó i, clar, van haver de caminar 3 carrers! Finalment van arribar, encara que de puntualitat res de res.

I, ara, aquí us deixem un vídeo que demostra la nostra felicitat quan vam arribar a la Sagrada Família després de 40 minuts caminant. ¡Esperem que us agradi!