De la Plaça del Pi fins a l'antic temple romà i el carrer de la Pietat.

Una vegada hem reposat una mica, cal continuar. Segur que el menjar està boníssim, però no podem perdre'ns res!
Seguim fins a la dreta i fins arribar a la Plaça del Pi.

Si us pregunteu per què s'anomena així, només fa falta que mireu el gran arbre que adorna la plaça. Està quasi a una cantonada i sí, ho heu endevinat: com bé indica el nom, és un pi! Fa molts anys hi havia tot un pinar, però ara només queda un. 





Davant tenim l'església que ha adoptat el mateix nom. És la bonica església Santa Maria del Pi, d'estil gòtic català. Aquesta església està documentada des del 987. Oi que fa temps? Doncs es conserva molt bé i és molt bonica. Heu d'entrar a dins i veure-la i, sobre tot, apreciar els vitralls tan magnífics que hi ha a dins.
Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931.




Una vegada hem vist aquesta bonica església, ens dirigim al carreró de l'Ave Maria, nom que prové del llatí i significa "viva la mare de Jesús".
Se l'anomena així ja que, segons creències populars, el temps que es triga a recorre'l és el mateix que el que es triga en citar un "Ave Maria".

Aquí us deixem els versos EN LLATÍ:

        Ave Maria, gratia plena,

        Dominus tecum,

        benedicta tu in mulieribus,

        et benedictus fructus ventris tui Iesus.

        Sancta Maria mater Dei,

        ora pro nobis peccatoribus,

        nunc, et in hora mortis nostrae.

        Amen.

EN CATALÀ:

       Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;

       el Senyor és amb Vós;

       beneïda/beneita sou Vós entre totes les dones 

       i beneït/beneit és el /lo fruit del vostre sant ventre, Jesús.

       Santa Maria, Mare de Déu,

       pregueu per nosaltres, pecadors,ara i en l'hora de la nostra mort.

       Amén.

El llatí és molt important per a nosaltres ja que és la base de la nostra llengua i de moltes altres.

Seguint el carrer i trencant a la dret ens fiquem al carrer Banys Nous, anomenat així perquè fa molts anys hi havien uns banys jueus, on anaven aquests per purificar-se abans d'entrar a la sinagoga, però estaven molt vells i es van treure per posar uns de nous.

Totes les botigues d'aquest carrer són massa rústiques i artesanals com per trobar-les a una ciutat moderna com podria ser la que que vivim nosaltres i Barcelona. Hi trobem llibreries antigues, botigues de roba i pastisseries, principalment. Tot molt artesanal. 

Uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. El Call, a la Edat Mitjana era un bari jueu, per això aquest s'anomena així.
Si aneu cap al número 5 i 7 i mireu cap amunt, podreu veure les restes de l'antiga muralla de Barcelona.
Ho podem notar en que es diferent a la resta de les façanes. Està feta de pedra desigual i erosionada pel temps. A més que a algunes parts sobresurten de la façana.





A la següent cantonada, a mitja calçada, fa uns anys hi havia una petita estatueta de Sant Jordi, però va ser retirada. També hi havia un arc a sobre, entre l'edifici de la dreta i el de l'esquerra, l'Arc de Sant Ramón. També va ser retirat.
De tot això ens han informat els comerciants i veïns de la zona, ja que ens vam veure molt perdudes quan no trobàvem l'estatua.




Pujant el carrer del Call i girant el carrer fins a l'esquerra i després el següent a la dreta arribem al carrer Merlet.. Quan l'atravessem ens trobem amb el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, on heu de parar molta atenció, perquè trobarem una antiga sinagoga que està molt amagada. A nosaltres ens va costar molt trobar-la.
És una petita porta de ferro de color marró amb un horari a la porta, per les visites. És petita, estreta i una de les més antigues de l'Europa Occidental. Costa molt endevinar que es una sinagoga, ja que està molt amagada. Podem entendre que els jueus no conseguessin el seu amagatall, la seva sinagoga, ja que durant un període de la història van estar molt perseguits i tenien por.
A més, la sinagoga no està només obris la porta. Has de baixar unes escales per poder arribar. Estava tot molt pensat i volien passar desapercebuts.

Ara continuem fins un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domènec del Call. L'hem de seguir fins al final i després a mà dreta i, inmmediatament, a l'esquerra pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça.
Aquesta bonica plaça és la Plaça de Sant Felip Neri que rep el nom de l'església que la presideix. Té forma pentagonal i al mig hi ha una font molt humil de forma octagonal.
A un dels costats està l'església de Sant Felip de Neri, a un altre dels costats el seu convent, a un altre el Museu del Calçat i a l'atre una escola. També hi ha algun bar.


A la façana de l'església trobem els testimonis muts de la guerra civil espanyola: orificis de bala. És increible veure els impactes de les bales i imaginar la de històries que s'amaguen sota aquells impactes i sota la pell dels dits que les van fer disparar.  





La façana del pentàgon que forma aquesta plaça està il·luminat amb els fanals que hi havia al carrer de Bertrellans. Aquests, però, no tenen cristalls i tenen la tapa més diferent. A més, aquests no van amb bombetes, sinó que, dalt la tapa, hi han uns petits focus.

Per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribarem a la plaça Garriga i Bachs. Aquí hi ha un monument que representa els ciutadans Joan Massana i Salvador Aulet, els capellans teatins Joan Gallifa i Arqués 1775-1809 (Sant Boi de Lluçanès, Osona) i Joaquim Pou i el sotstinent José Navarro, executats al garrot a la Ciutadella, després de ser acusats de conspiració contra els francesos durant l'ocupació del 1808.
El monument està dedicat a la memòria dels barcelonins que van liderar la insurgència contra les tropes napoleòniques l'any 1809, en un complot que va tenir lloc el 14 de maig i que va fracassar.

Sota l'escultura hi consta una inscripció:  

"El P. Juan Gallifa, Don Joaquín Pou, Don José Navarro, Don Juan Massana, Don Salvador Aulet, Don Pedro Castortras, Don Julián Portet i Don Ramón Mas van sacrificar la seva vida per Déu, per la Patria i pel Rey. La Ciutat agraïda enalteix aquí perpètuament la seva memòria. 1929."     

El carrer que hi ha en front la plaça és el del Bisbe. Si mirem capa a la dreta hi veurem el pont gòtic que va al Palau de la Generalitat. Aquest pont tant maco connecta el Palau de la Generalitat amb la Catedral de Barcelona de la Santa Creu. Per ser més concrets: amb la Casa dels Canonges (representants de l'església de Barcelona).

A l'esquerra comença el carrer de la Pietat, just al costat de la catedral. Anem en direcció al pont i al primer carrer a l'esquerra hi ha una placa. 

La inscripció que hi ha a la plaça és aquesta: 

     "APEL·LES MESTRES
      NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT L'HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT               CATALUNYA, LES CORPORACIONS ARTISTIOUES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO.                 MCMXXXV (1935)".

Continuant el carrer, a l'esquerra trobem el Portal de la Pietat de la Catedral. És tancat i no es pot passar, però nosaltres ho vam intentar.

A l'arc que envolta el timpà està representat, i gravat a la pedra, el moment en que baixen a Jesús de la creu i la seva mare, la Verge Maria, l'agafa amb els seus braços.

Si mirem cap amunt podrem veure unes gàrgoles que sobresurten horitzontalment de l'absis de la Catedral. Estan molt ben fetes.

Tornant a la Catedral de Barcelona, aquesta va ser construïda entre els segles XIII i el XV al mateix lloc on havia hagut una catedral romànica i encara abans una de paleocristiana. 

És d'estil gòtic. L'edifici és Bé d'Interés Cultural i des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.  

Més enllà, a la dreta hi ha la Casa dels Canonges. Ha sigut anomenada així perquè fa molts anys hi vivien els "Canongles", que eren set cures que s'encarregaven de cuidar l'obisp i la catedral. 

L'home que treballava allà no va ser gaire simpàtic, però al final vam aconseguir trobar la informació que necessitàvem.

Deixant de banda a aquest home tan "amable", al cap d'uns metres de la Casa dels Canonges, i també a la dreta, hi ha el carrer de Paradís. Al fons, al número 10 hi trobarem restes de l'antic Temple romà.
Ficant-nos a l'edifici, que ara és la seu del Centre Excursionista de Catalunya, podem veure unes antigues columnes romanes que encara es conserven. Al pati de l’edifici es troben les úniques restes conservades del que fou un temple romà construït a Barcelona al segle I aC, l'antiga Barcino, dedicat al culte dels emperadors divinitzats i, específicament, en honor a l’emperador August. 

La placa que hi ha al mur ens indica: 

"MONT TÀBER

16,9

COTA ALTIMÈTRICA A NIVELL DE LA MOLA

DEL LLINDAR DEL

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA".