Del Carrer de la Pietat fins al Fossar de les Moreres.

Tornem al carrer de la Pietat i a mà dreta trobem un casal gran, anomenat Palau del Lloctinent.
Un lloctinent és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca, aquí, a Catalunya la seva funció era suplir en cas d’absència del monarca, cap o superior. Aquest Palau, fins el 1994, era la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Resseguim l’edifici i acabem a la Plaça del Rei, passem fins al final de la plaça i acabem en un edifici molt alt, com una torre. D’aquí estant, podem observar bé la plaça.La plaça està envoltada per el Palau reial, el Museu d’història de Barcelona i una capella.
Sortim de l’edifici i observem el Saló del Tinell, aquest saló, a l’Edat mitjana era la sala de les recepcions dels prínceps, banquets i on es promulgaven les lleis. Durant el regnat dels Reis Catòlics es va produir un fet històric, aquest fet es l’arribada de Colom d’Amèrica.

L’altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el de Veguer, un veguer és una autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. , lloctinent o representant; una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. 
Aquest carrer (C. de Veguer) ens deixa a la baixada de la Llibreria, pugem una mica a mà dreta i arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume. (L’expressió “cor polític” és una metàfora, es refereix a que en aquella mateixa plaça es troben els edificis polítics més importants de tota Barcelona).

Aquesta plaça és a la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus. El Cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Aquí hi havia el Forum –el cor de què parlàvem- de l’antiga Barcino, és a dir, el seu centre polític, religiós i administratiu, si fa no fa com ara, dos mil anys després.
Els dos edificis emblemàtics de la plaça són la Generalitat i l’Ajuntament.

Façana carrer de la Ciutat.

Façana carrer del Bisbe (escultura de Sant Jordi)

A la façana de la Generalitat hi trobem una escultura de Sant Jordi que ens fa pensar que l’han exposada allà perquè Sant Jordi es un dels patrons de Catalunya i dels cavallers a la Corona d’Aragó.
Paral·lel al carrer per on hem vingut hi ha el de Jaume I, que ens deixa a la plaça de l’Àngel. Com hem comprovat, por aquí passa la Via Laietana –els Laietans foren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera.- Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el port. Només travessar-la agafem un carrer que comença fent com un angle de 45º amb la Via Laietana, és el carrer de l’Argenteria. 

  Ara acabem d’entrar en el barri de la Ribera, un eixam de petits carrers amb noms d’oficis o de grans famílies. Aquest carrer de l’Argenteria era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els números 64-66, hi ha una placa a la façana que diu “DE MARE GITANA, D’OBRERA ESTIRP I DE LLEIAL NACIÓ: DE DIGNITAT POETA.” Fa referència a Joan Salvat – Papasseit.

Al final del carrer ens surt al pas l’església de Santa Maria del Mar.
Aquesta església fou el centre espiritual i social del barri de la Ribera, va ser construïda entre 1329 i 1383, és a dir, al segle XIV.
És un exemple magnífic del gòtic català, cal destacar la senzillesa de les formes, l’escassa ornamentació i el gran espai de la nau central sostinguda per columnes molt esveltes i espaiades.

 

Si donem la volta a l’església veiem que hi ha com una placeta, i a la banda del carrer hi ha com una barana de marbre. Ens situem dins de la placeta, ara som al Fossar de les Moreres.
El Fossar de les Moreres antigament era on afusellaven a la gent, actualment és un lloc en memòria a la gent que va ser afusellada. Hi ha una inscripció al mur de marbre que hi diu “Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714.” Al 1714 va ser el setge de Barcelona, una operació militar central dins de la Guerra dels catalans. Els màrtirs de 1714 van ser els que van morir al setge de Barcelona. A la plaça hi ha un peveter que van inaugurar a l’any 1821, “el peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona.”
Hem preguntat a un comerciant què en pensa del barri, el qual ens ha contestat que li sembla molt bé ja que creu que és un símbol que homenatja la gent que va morir i que és un lloc d’interès turístic.
Hem tret algunes fotos de la zona del Fossar de les Moreres: