De Canaletes fins a Portaferrissa.

Comencem el nostre fantàstic viatje per Barcelona i, ara mateix, per les Rambles.
Tocant a la Plaça de Catalunya iniciem el recorregut des de la part més alta de la Rambla, conegut com el tram de la rambla de Canaletes on, ja al principi, ens trobem amb la font tant coneguda i tant significativa per a Barcelona i per a tots els barcelonins; la font que comparteix nom amb aquest tram de la rambla. 
Aquesta font, coneguda quasi per tot el món, ha agafat el nom "Canaletes" ja que, fa molt de temps ja existia una font en aquella zona, on l'aigua baixava per unes canaletes (d'aquí prové el nom). 
Al marge d'això, segur que tots coneixeu la dita que hi ha sobre aquesta font de que si veus d'ella, quedes enamorat de Barcelona i, passi el que passi i visquis on visquis o vagis on vagis, el destí et torna a portar a aquesta fantàstica ciutat.

Nosaltres no sabem si és veritat, però hem begut per si de cas! ¡Tenim molt clar que no volem deixar aquesta ciutat!

Però, per ser sincers, tothom la coneix gràcies al Futbol Club Barcelona, ja que tots els aficionats a aquest equip van cap allà quan aquest guanya un partit important.
Però, ¿per què justament van a celebrar-ho allà? Doncs nosaltres tenim la resposta! 
Fa molt de temps, als anys 30, no hi havia tel·levissió, ni periòdics, ni gaire cosa.
El lloc on era la font ja era conegut perquè com per allà passava molta gent, els comerciants van seguir l'estratègia de posar allà els seus negocis. Principalment hi havien bars i quioscs, entre altres establiments. 

Justament va anar a parar allà la redacció d'un periòdic: "La Rambla".
Com ja he dit abans, no tenien quasi medis de comunicació, així que quan es jugava un partit d'algun equip català, la gent anava a consultar els resultats dels partits a aquesta redacció, ja que ells els escrivien a una pissarra.
A vegades no agradaven els resultats però, quan agradaven, com fem ara, la gent ho celebrava. I quin lloc els agafava més a prop? Doncs la font de Canaletes! Majoritàriament eren aficionats al Barça els que ho celebraven allà, ja que era i és l'equip de la ciutat. Per això és tan important per al F.C.B.  

Encara que hi havia de tot i moltes vegades es creaven conflictes entre els aficionats blaugranes i els d'altres equips. 



Ara, començant a baixar la rambla, a la dreta, un d'aquests carrerons que es volen amagar i ens volen despistar, el carrer del Pintor Fortuny ens portarà a alguns dels museus més coneguts: el MACBA i el CCCB.

A nosaltres ens va costar una mica trobar el MACBA, ja que, al ser tan blanc es reflectia la llum i no el podíem veure! A més, que és tan modern que sembla una altre cosa, en comptes d'un Museu!

Així que vam seguir el carrer recte i el vam trobar, encara que amb certes dificultats.

Aneu amb compte, si voleu anar, no sigui que us perdeu!


Abans d'arribar, però, ens vam trobar amb una gran sorpresa: hi havien samarretes amb cares de persones penjades d'uns pals amb un fil, com si fossin roba que s'ha de secar!
Ens va agradar molt la idea, i es una forma d'art molt ingeniosa i original. 

   


-MACBA (Museu d'Art Contemporani de BARCELONA):

   Aquest museu és molt obert a l'art i disposa de molts serveis que oferir, per a aquelles persones a les que els hi agrada l'art contemporani. 

Ofereixen performances, dansa, visites, exposicions i música. Les exposicions són de dansa, de pintura, d'escultura, de música i de fotografia. A més d'entrevistes i conferències. 

Actualment s'estan fent exposicions de tota mena. Aquí us deixo varies: 

   -Xavier Ribas.

   -L'Herència inmaterial.

   -L'ull escolta.

   -La realitat invocable.

   -Antoni Abad.

   -Motor de Modernitat.

   -Los pies que faltan. Javier Codestal.

   -Exposición efímera.

   -Oskar Hansen.

   -Monument.

   -Art & Language incomplet.

   -Carol Roma. 

   -Sigalit Landau.

   -Ignasi de Solà-Morales. 

Històriament i lluny de l'actualitat, aquest museu va ser obra de l'arquitecte nortamericà Richard Meier. Es va projectar el 1900 i es va construir entre 19991 i 1995 i no va obrir les seves portes fins el 28 de novembre de 1996 . Ocupa 14.300 m2 útils.

És un edifici molt modern, que si no et diuen que es un museu, et costa creure-ho. 
L'arquitectura d'aquest edifici juga molt amb la llum. 
Richard Meier el va fer amb l'intenció de donar-li tota la llum possible, per això és blanc. També guanya molta llum amb tots els vidres que hi ha a la seva façana. Dóna molta vida a l'edifici i molta lluminositat. 
I això és el que més ens ha cridat l'atenció. Com l'arquitecte ha jugat amb les formes geomètriques rectes i ovalades, i lo bé que ha utilitzat els vidres i les finestres per donar-li un aspecte modern, contemporani i lluminós. 

   -CCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona):

 

 És un edifici destinat a exposicions d'art de tota mena. Té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana. Organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre temes que vertebren l'actualitat.
   Ofereix exposicions molt interessants com podrien ser: "L'inici del demà", "Big Bang Data" i "Metamorfosi".
   Aquestes són les que es poden visitar actualment, però no sempre son les mateixes, i estem segures de que les següents que facin seran molt més interessants!

   El que és realment curiós és que ocupa l'antic edifici de la Casa de la Caritat, que es va construir l'any 1802 i que va funcionar com a tal fins l'any 1957. Com a Casa de la Caritat acollia pobres, nens orfes, etc...  

   La reforma és obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana i va merèixer els premis FAD d'Arquitectura i Ciutat de Barcelona d'Arquitectura l'any 1993. El seu projecte pretenia facilitar la circulació dels visitants i va substituir l'ala nord, que tanca l'antic edifici en forma d'U per un cos prismàtic de 30 metres d'alçada que conforma una espectacular façana vidrada que en la seva part més alta s'inclina sobre el pati a manera de gran ràfec.
   
  Com podreu imaginar, el que més ens crida l'atenció és lo bé que encara es conserva la Casa de la Caritat, després de tants anys. Les façanes tenen motius florals, vegetals i, a l'entrada, la que pot ser la Verge Maria. 

  És un edifici preciós però, el que més, més ens crida l'atenció, deixant de banda tot el demés, és la construcció que hi ha a l'ala nord que ressalta i no concorda gens ni mica amb la resta de la construcció ja que és una estructura gran i feta de miralls, de la que ja hem parlat abans. La façana vidrada de 30 metres. 





Finalitzat la visita exterior a aquests museus, continuem pel carrer dels Àngels. A la dreta ens trobem la Facultat de Filosofia i la Facultat de Geografia i Història, que pertanyen a la Universitat de Barcelona (UB). 



A Barcelona tenim moltíssimes universitats, tant públiques com privades. 

   -PÚBLIQUES:
        -Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
        -Universitat de Barcelona (UB).
        -Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
        -Universitat Pompeu Fabra (UPF).
        -Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).
        -Escola Superior de Música de Catalunya (ESMC).

   -PRIVADES:
        -Geneva Business School.
        -Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
        -Universitat Ramon Llull (URL).
        -Universitat de VIC (UVIC).
        -Universitat Abat Oliba CEU (UAO).
        -EAE Business School.
        -Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA).
        -Fundació IQS.
        -Escola Superior de Disseny (ESDi).
        -Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme (CETT).
        -Fundació Universitària del Bagès (FUB).
        -ESADE Law & Business School.
        -Centre d'Estudis Financers (CEF).
        -Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT).
        -Escola Superior de Comerç Internacional UPF (ESCI).


Havent citat algunes de les universitats més importants de Barcelona, ara sortirem de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història. 

Davant ens trobem amb un edifici molt antic que ha sigut reformat. El CCCB! O, millor dit, la Casa de la Caritat de Barcelona. 

Abans ja hem parlat d'ell, però fem un repàs:
   -Va ser la "Casa de la Caritat de Barcelona" fins l'any 1957. Fins el seu tancament havia servit de refugi per als pobres i els nens orfes, entre altes persones amb dificultats. 
   -Va ser construïda l'any 1802 i ara és l'edifici del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Però també alberga el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporàni de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. 

Un cop acabada aquesta investigació, tornem a la Rambla pel carrer del Carme.
Anem cap al número 47. ¡No té pèrdua! És un edifici que destaca de la resta. És gran i antic, però no menys magnífic. 

Vam arribar a l'edifici on es troben les seus de tres institucions fonamentals per a la societat catalana actual: La Biblioteca Sant pau-Santa Creu, l'Institut d'Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de la Medicina. 



Tot s'ha de dir, i nosaltres hem d'informar que, quan entres i passes per una mena de passadís per anar al petit jardí interior (que sembla un claustre), fa una mica (bastant) olor a orina. No podem dir si és humana o d'algun animal. No volem ni pensar-ho! Però informem.
Encara que val la pena, perquè el jardí que hi ha a l'interior, que sembla que també fa de plaça, és bastant bonic i t'alegra la vista.

Deixant enrere aquest magnífic conjunt arquitectònic, comencem a caminar cap al capdamunt del carrer del Carme on, sense pèrdua, trobarem una església. Abans d'explicar res d'aquesta església, us hem de dir que ens va passar una cosa molt graciosa amb una monja que estava a l'església, però, si teniu curiositat, la trobareu en anècdotes.

L'església de Betlem pertany a l'estil barroc i la va construir l'ordre religiós dels jesuïtes.
Desgraciadament, encara que es conserva, l'any 1936 va ser incendiada per causes que es desconeixen. Tenia l'interior més sumptuós de les esglésies barcelonines. Es perderen nombroses obres de Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sola.
Afortunadament no va afectar gaire a la seva façana, que és preciosa, i la reforma que es va fer a dins l'ha deixat molt bonica. 

Avançant per les rambles i deixant enrere aquesta església i a la seva "simpàtica" monja, ens fiquem pel carrer de Portaferrisa (porta de ferro).
Va ser una de les portes de la segona muralla de Barcelona construïda al segle XIII.
Només entrar trobem un mosaic de l'antic enrajolat de la nostra famosa vila. 



Diu així: <<LA "PORTA FERIÇA" ERA UNA DE LAS PUERTAS DE LA SEGUNDA MURALLA DE BARCELONA, CONSTRUIDA EN EL SIGLO XIII>>.


Cap al principi de Portaferrisa vam trobar el que era un antic temple maçòic, amb l'estrella de David per tota la porta que ens va deixar una escalofriant sensació, sabent tot el que van patir els jueus. Però és molt bonic i segur que l'història que amaga sota les seves portes és més fantàstica, encara. 

Tornant a la rambla, les paradetes que veureu als costats us donarán una pista de com s'anomena aquest tram de les Rambles.