Farem una mica d'historia sobre el Palau de la Virreina, es va construir durant els anys 1772-1778
A finals del segle XVIII, Manuel
Amat Junyet, marquès de Castellvell, que havia estat virrei del Perú, va tornar
a Barcelona amb una gran fortuna.
Per mostrar la seva riquesa es va fer
construir sumptuós palau berreja de decoració barroca i rococó. Despres de la
mort prematurta de l’Amat, va ser ocupat per Maria Francesa de Fiveller i de
Bru, motiu pel qual va ser conegut com palau de la Virreina. Ara es l’Institut de cultura de l’Ajuntament
de Barcelona.
Al patí interior del Palau vam trobar aquests gegants.
Si continuem caminant cap avall trobem un edifici que rep el nom de mercat de la Boqueria. és tracta d'un conjunt de carrers oberts que en total ocupen 2.583 m2 i tenen mes de 300 parts. Ens han cridat l'atenció algunes botigues, als encants de les quals no ens hem pogut ressistir:
Al bell mig d'aquest tram de la Rambla trobem el Mosaic del Pla de l’Os fet per Joan Miró.
A mà dreta del mosaic de Joan Miró trobem un edifici amb una façana amb decoracions d'art oriental.
L'edifici casa Bruno Cuadros. El seu propietari va guanyar un munt de diner venent paraigües, per aixó l'edifi també rep el nom de " La Casa dels paraigües". És així perque quan el van reformar l'any 1883 per Josep Vilaseca, el Modernisme català creixia amb força i el gust per les decoracions orientals es
posava de moda.
Al centre dela mateixa plaça ens trobem amb una font que té a dalt tres figures que representen a les tres Gràcies. Aglaia, que significa resplendent. Eufròsine,
que vol dir joiosa. Talia, que vol dir florent. Nosaudes d’un dels amors de
Zeus, les tres Gràcies eren verges pures que vivien amb els deus, assistien als
banquets i despertaven la alegria de viure. Eren al servei d’Afrodita, la
deessa de l’amor i mai no coneixien l’avorriment. Solen estar amb les Muses,
amb Apol·lo, Afrodita, Eros, Dionís i Atena. Aglaia es va casar amb el deu
artesà Hefest. Inspiren als artistes i poetes junt amb les Muses. A l’antiga
Grècia el conjunt representava la joventut, la bellesa i l’amor. I per extensió
l’alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la
musica, el deig i la sexualitat fora del matrimoni. Per als renaixentistes
encarnen la castetat, l’amor i la bellesa.
Representants de
l’alegria i la bellesa, formaven part del seguici dels deus olímpics,
especialment d’Afrodita, i de vegades és trobaven formant cor amb les Muses.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada